5/30/2010

Camps anti sistema

Per primera vegada, i sense que sente precedent, estic d'acord amb el meu president. La veritat que sent la mateixa sensació d'innocència que ell, i per això pense fer el mateix. Mireu, l'altre dia em van posar una multa per córrer més del compte, però no la pense pagar, perquè estic segur que a mi, com a Camps, m'ha montat una trampa la polícia, que em tenen mania. La declaració de la renda també m'ha eixit a pagar, però no pense fer-ho perquè els inspectors d'hisenda em tenen entre ull i ull i m'han falsejat les dades, de segur, com a Camps. I justament la setmana passada vaig rebre una citació dels jutjats, però crec que aquestos jutges volen enfonsar-me i han preparat les proves per acusar-me.
I és que no podem fiar-nos de les institucions de l'estat. Si ho diu el nostre president, que n'és part i coneix bé el seu funcionament, jo estic amb ell. Jo també m'he fet antisistema, com ell, i en soc més feliç. Feu el mateix, si us atreviu.

5/27/2010

Vaga

Estimats funcionaris, amics i contactes de la meua llista de correu, per favor, no m'envieu més correus descoratjant-me de fer vaga el pròxim 8 de Juny. La veritat que estic fins els collons de llegir propostes suposadament originals com enviar sobres buits, deixar de comprar o no cridar pel mòbil. A més em sembla ridícul intentar rentar la consciència amb alternatives que no passen de ser mesures testimonials. Em sembla perfecte que no vullgueu fer vaga, esteu en el vostre dret, però no ens foteu a la resta. Perquè certament, amb el panorama que s'acosta, és difícil fer vaga, sobretot quan saps que els teus companys et prenen per imbècil per regalar més diners al govern. Però només falteu vosaltres, que com una quintacolumna mineu la moral dels antiqüats, sentimentals i tradicionals que encara creiem en la vaga com instrument de protesta i mobilització.
Sí, sí, ja sé que nosaltres no som teixit productiu, que la vaga va naixer per paralitzar el sistema industrial i perjudicar els empresaris, i que això no passa amb els funcionaris. Però com molt bé dieu, els temps han canviat i, ara, les vagues també serveixen per pressionar el govern, sensibilitzar l'opinió pública o tornar-la en contra dels que ens foten els euros i els els donen als bancs.
Mireu, si no parem el sistema públic ara, l'any que ve ens baixaran el 10% i el pròxim ens congelaran, per a que durem més i pugam treballar fins els 70. De fet és el que ha passat. Del fracàs de les últimes vagues de funcionaris se'n desprén la cogelació perpètua en la què vivim. Per què creieu que nosaltres només hem revaloritzat els sous un 1% en plena bonança econòmica i superàvit dels comptes públics? Perquè som un col·lectiu miserable, tacany i desmobilitzat. Per tant, podeu continuar amb el criteri d'estalviar els 100 eurets de la vaga, que l'any que ve us en fotran 1000. Ara bé, també és cert que a mi, que faré vaga, me'n fotran 1100. Per això soc imbècil. En això teniu raó.
En fi, amics sobretot, ja sabeu que açò no és un tema personal, que us estime igual i tot això, però jo també volia dir la meua.

5/24/2010

Pinten bastos

Potser siga que la ment humana té molts mecanismes de defensa, que ens acostumem a tot, que les coses perden intensitat amb la distància, però mireu, ja comence a relativitzar el tema de la retallada del meu sou. Encara no me l'han aplicada i ja comence a comprendre les raons del nostre president. Raó política obliga, i quan s'han de prendre decisions en funció del bé general, les raons privades sobren.
El problema és que quan més racionalitze la qüestió més por m'agafa. Perquè per a que un president del govern aprove una retallada de sous i una congelació de pensions és que les coses estàn molt magres, que li han apretat les brides o que el que s'acosta pot ser encara molt pitjor. És evident que aquestes mesures resten recolzament electoral, sobretot la de les pensions, perquè la dels funcionaris fins i tot li'n pot donar, i un polític que té vocació de continuitat només prendria mesures tan impopulars en la única situació de catàstrofe imminent.
Però ben pensat, encara pot tenir una altra raó aquesta de congelar i retallar, i és la de prepara la resta de treballadors i ciutadans en general, per al que vindrà. No oblidem que el pacte per a la regulació del mercat laboral està en marxa, i amb la crisi que tenim, de segur que és més fàcil digerir mesures liberalitzadores de l'acomiadament. El pacte de Toledo per a les pensions també s'ha de revisar i en l'actual conjuntura, ningú sap què pot passar. Els convenis de les empreses privades es negocien a finals d'any, i amb aquesta situació, qui es podrà oposar a una congelació de sous o a acceptar acomiadaments per tal de salvar l'empresa?
El president de l'FMI ens ho ha deixat ben clar avui, Espanya necessita la reforma del mercat laboral i la introducció de canvis estructurals de l'economia. Ja sabeu, agafeu les carteres, venen a per nosaltres.
Ara ja ho tinc clar, una vegada digerida la crisi financera que va motivar aquest crack, del qual es va culpabilitzar en principi els especuladors i banquers, sembla que tot ha tornat a ser com era abans, com ha sigut sempre. Els que manen tornen a dirigir l'economia mundial, i ells sempre exigeixen sacrificis. Prepareu-vos, perquè pinten bastos.

5/23/2010

Enquestes

Amb les mesures del govern socialista contra la crisi, els dirigents populars estan posant-se les botes. Des de crítiques populistes -molt adients amb el seu nom- fins al "ja ho déiem nosaltres" que repeteixen continuament des de fa temps. La veritat que tots sabem que ells haurien fet el mateix o, possiblement, ho haurien fet abans i de manera més crua i inclement amb els treballadors i jubilats. Però això sembla ser igual, perquè resulta que estan a l'oposició, i des d'aquest lloc dóna igual el que es diga o faça, sempre es beneficien de la inutilitat pràctica de les seues paraules. Està clar que no hauria d'estar així, però el nostre joc democràtic s'ha viciat fins aquest extrem.
Però encara és pitjor el cas del nostre govern autonòmic, en aquest cas no estan a l'oposició, sinó que governen, i per tant són ells els que han de prendre les mesures d'ajustament econòmic, però això dona igual, perquè ells continuen parlant com si no governaren, amb la mateixa irresponsabilitat que si estigueren a l'altra banda. Però, a més a més, les enquestes, continuen donant-los una majoria més ampla encara. Amb Juan sin miedo, vestits, bigotes, farmàcia i tot plegat. Inexplicable.

5/19/2010

Crisi

Jo estic molt cabrejat amb açò de la crisi. Ja us podeu imaginar, soc funcionari i no em senta gens bé que "em toquen els sous", però la veritat, Maria Jesús Bolta ho ha expressat molt millor del que jo ho faria i per això us remet al seu blog. Tampoc entenc per què el govern zapatero s'ha pres 15 dies de vacances i, com diu l'amic Manuel S. Jardí,  s'ha fet l'haraquiri i ha deixat pas a la dreta oficial.
Perquè, si analitzem Lo que no se dice de la crisis, no podem més que estar d'acord amb Vicenç Navarro que, en el seu article de Público, critica les polítiques neoliberals a les que responen aquestes mesures. I és que potser que un fantasma recorre Europa, i no és el del comunisme, sinò el de la fallida econòmica , com diu Joaquín Estefania, a l'article de El País, Crecimiento o barbarie.
Jo, la veritat, tinc poca cosa més a dir, i els article que us enllace ho expliquen molt bé. Ja teniu faena, si és que se us ha passat el cabreig.

5/16/2010

Trobades a Benimaclet

No n’és casual que enguany les Trobades d’escoles en valencià de València es celebren a Benimaclet, perquè Benimaclet bull d’activitat ciutadana. La creació de Benimaclet viu, la plataforma que agrupa les entitats organitzadores de les Trobades n’és només una mostra. Perquè Benimaclet s’hi troba en una espècie d’estat de gràcia. L’Associació de veïns es troba en plena activitat, s’ha creat Benimaclet autogestió, una plataforma de veïns que ha començat a actuar directament sobre els terrenys destinats a equipaments públics que l’Ajuntament manté en l’abandó més absolut des de fa anys, i ja ha construït un pàrking per als veïns. Benimaclet està en ebullició, i per això no és estrany que organitze les Trobades.
En la societat civil invertebrada en la qual vivim, les Trobades s'han convertit, possiblement, en l'esdeveniment social més representatiu d'una societat civil en vies d'extinció. En una societat que ha abandonat l’activitat política a uns representants que conviuen alegrement amb la corrupció i l’amiguisme més vergonyós, el fet de mantenir vives les Trobades, un esdeveniment social organitzat directament pels pares i mares,  representa un bri d’esperança en un món desesperant. Potser el seu caràcter integrador i voluntari afegeix una transcendència a l’acte, perquè més enllà de la política partidista, les Trobades fan política en el sentit autèntic del terme, el de la participació ciutadana per exigir els drets socials.
I, encara que semble el contrari, encara que simulen mirar cap a un altre lloc, any rere any, els polítics de torn prenen nota d'aquest crit il·lusionat i sincer i, potser per això, encara mantenim uns mínims de supervivència de l'escola en valencià. Però estic segur que estan esperant, amagats, a que el moviment es desinfle, perquè als que manen no els interessa gens que la societat civil parle, la prefereixen callada i adormida. De l’èxit i força de les Trobades depenen moltes coses, però entre altres en depén la nostra supervivència, la d’una ciutadania activa, crítica i participativa que parla alt i clar en valencià. 

5/12/2010

Una xarxa social educativa

Dimecres 12, a L’IES Escultor En Francesc Badia de Foios (València), s’ha posat en marxa una nova web educativa. Amb la presència de tota la comunitat educativa del centre, però sobretot de pares i mares, professorat i autoritats locals, s’ha presentat la plataforma col·laborativa que pretén aprofitar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per millorar la comunicació, ampliar la informació i desenvolupar un ensenyament de qualitat, a més de potenciar l’ús del valencià a la xarxa. En aquest aspecte s’ha de remarcar la tasca de traducció que s’ha portat a terme i que s’ha penjat en la mateixa web a disposició de la comunitat
La presentació ha estat a càrrec de l’equip directiu de l’IES i Javier Hernández Mira, de l’empresa Mira360, col·laborador i dissenyador de la xarxa social. Entre altres coses, han explicat que estan convençuts de les utilitats positives que les TIC proporcionen a l’educació i a la convivència social i que per això es plantegem explotar-les didàcticament. També han explicat que pretenen anar més enllà de l’habitual alarmisme amb el què es tracten aquestos aspectos, i que prefereixen mostrar les bondats i avantatges que tenen les TIC per a l’educació.
La plataforma està composada per una xarxa social, amb missatgeria interna, perfils personals, un conjunt de blogs desenvolupats pels diferents professors del centre, concretament 44 Web-Blogs de docents que omplen de continguts educatius una xarxa social exclusiva per a pares, docents i alumnes on comparteixen amb la resta de la comunitat educativa i, perquè no, del món, les seues activitats, inquietuds i continguts educatius. També  disposa de grups de treball, Wikis, Fòrums i Xat. Tot un ventall de possibilitats que, de segur, ajudaràn a millorar l’ensenyament i proporcionar a l’alumnat les ferramentes necessàries per incorporar-se a la societat de la informació.
El Projecte s’ha portat a terme amb molt pocs recursos econòmics, però ha aconseguit incorporar les últimes novetats tecnològiques al servei de l'Educació i, segurament, el model pot ser aplicat a altres centres. El projecte naix de la col·laboració de l'Ajuntament d'Emperador amb el centre, que és on estudien secundària els alumnes d'aquest poble. També participa com patrocinador una empresa Privada, Mira 360 www.mira360.és, encarregada d'executar el projecte.
Però tot açò ho poden veure a la mateixa web: http://educacioetica.iesescultorbadia.es/

5/10/2010

Presentació web 2.0 IES Escultor En Francesc Badia


L’IES Escultor En Francesc Badia ha posat en marxa una nova web 2.0. Es tracta d’una xarxa social que aglutina tota la comunitat educativa del centre, des de pares i mares fins antics alumnes, passant pel professorat, alumnat i personal Administratiu i de serveis.
La intenció fonamental que ens guia és aprofitar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per millorar la comunicació, ampliar la informació i desenvolupar un ensenyament de qualitat, a més de potenciar l’ús del valencià a la xarxa. De fet, hem hagut de fer un esforç de normalització lingüística, ja que la plataforma Wordpress en la seua última versió, no disposava de traducció en català ni valencià, i l’hem feta nosaltres posant-la a disposició de la comunitat de software lliure.
Estem convençuts de les utilitats positives que les TIC proporcionen a l’educació i a la convivència social i per això ens plantegem explotar-les didàcticament. Més enllà de l’habitual alarmisme amb el què es tracten aquestos aspectos, nosaltres preferim mostrar les bondats i avantatges que tenen.
Per totes aquestes raons volem desenvolupar un projecte de xarxa social dedicada exclusivament a l’educació, que és la que presentem ara. Per això, és un plaer convidar-los a la:
Presentació de la nova web 2.0 de l’IES Escultor En Francesc Badia.
Una xarxa social dedicada exclusivament a l’educació
La presentació correrà a càrrec de l’equip directiu de l’IES i Javier Hernández Mira, de l’empresa Mira360, col·laborador i dissenyador de la xarxa social.
Aquesta sessió es realitzarà en el propi institut el dia:
Dimecres 12 de Maig a les 19.00 hores.
Per favor, ens agradaria molt comptar amb la vostra presència 

5/06/2010

Sense pacte

Al final no ha pogut ser. No hi ha pacte per l'educació. El PP i, tot s'ha de dir, també el PNB, el BNG, els STE i el Sindicat d'estudiants, s'han negat a signar un pacte per  millorar i posar solució als problemes educatius.
Ha passat com al pacte contra la crisi econòmica, perquè sembla que les mesures del govern no eren suficientment ambicioses, o no arribaven a temps.
En fi, a mi personalment em sembla dramàtic, perquè si una cosa necessita l'educació a hores d'ara és compromís, consens i objectius unificats per superar el fracàs escolar, fomentar la convivència i aconseguir una formació de qualitat per a les noves generacions.
I si pense un poc en a qui perjudica principalment aquesta falta de consens, estic convençut que és a l'escola pública a qui més erosiona. Fins i tot pense que açò representa un punt de no retorn fatal per a la pública. Perquè sense una acord de pressupostos, mesures i grans objectius és molt possible que un gir electoral deixe a la pública amb el cul a l'aire. De fet, pense que el principal culpable d'aquest desacord és el PP, a qui no convé nugar-se les mans amb pactes que, en cas de guanyar les eleccions, hipotequen les seues polítiques de foment de la privada.
És fins i tot deshonest per part del principal partit de l'oposició, perquè s'estan posant interessos electorals privats per damunt d'interessos d'estat. En aquest cas i en el del pacte contra la crisi. Perquè inclús en el cas que el govern no acabe d'encertar en les seues propostes, és innegable que cal recolzar mesures que proporcionen confiança i tranquilitat, i després dissentir en altres aspectes concrets. En el cas del pacte per l'educació, els principals punts de desacord són l'ensenyament de l'espanyol, que encara no sembla suficient al PP, un currículum comú, i la llibertat d'ensenyament, un valor clarament liberal que només defensa el partit de la dreta i que no és possible incloure en un pacte de mínims.
Males notícies per a l'educació, i sobretot per a la pública.

5/05/2010

Tan xicotet i parla valencià

Ahir vaig anar a fer les compres habituals pel barri de Benimaclet amb el meu fill. Ja podeu imaginar que el barri és dels més valencianoparlants de la ciutat, encara que només siga pels estudiants que hi viuen i la poca població autòctona que hi queda. Vaig anar a la panaderia, a la verduleria, al Mercadona, al banc... El meu fill té vuit anys, és xerraire i simpàtic per caràcter i, evidentment, parla valencià amb normalitat i sense adonar-se'n, encara. Què ha de fer! Sa mare, son pare, tota la família i a l'escola li parlem en valencià, i ell l'utilitza, com no podia ser d'altra manera.
Bé doncs, a la panaderia, la dependenta va comentar que "què gracia, habla en valenciano", encara que afegint que "muy bien, está muy bien, yo no lo he aprendido". Doncs ja podries, ja, que tens vora quaranta i te se'n passa l'arrós.
A la verduleria, el propietari pakistanés li va preguntar si parlava valencià sempre, a la qual cosa el meu fill contesta que, sí, clar. I a més li va regalar una xocolatina per parlar valencià sempre, que sembla que és d'allò més difícil perquè es veu que la majoria el parlen a estonetes. He de dir que el pakistanés de la verduleria fa més esforç per parlar valencià que la panadera que és valenciana amb ascendents castellans.
Podeu imaginar la continuació del recorregut d'ahir, al qual podem afegir els comentaris del parc, on el "mira qué gracia, tan pequeño y habla valenciano" és d'allò més habitual.
La veritat que vivim en un país estrany, en el qual parlar la llengua de la terra és una curiositat, i no parlar-la una normalitat i fins i tot, un dret. Però podem traure una conclussió positiva d'aquesta anècdota, a tots els fa gràcia el valencià i, en alguns casos, et proporciona xocolatines de regal. Tot un consol.

5/01/2010

Presentació

Ja està presentat en societat i a les llibreries. Amb la companyia d'uns pocs i bons amics i amigues, ahir vam fer la presentació del "Televisió i filosofia", la narració de l'experiència pedagògica que vaig portar a terme a l'IES de Foios durant els cursos 05/06 i 06/07.
Gràcies als que vàreu estar i als que no vàreu poder vindre i espere que us agrade.