4/12/2010

Vietnam i Irak

La pel·lícula "Els homes que miraven fixament les cabres" és una autèntica bomba contra el bel·licisme i la política expansionista nordamèricana. En un estil absurd i estrafolari,  però càustic al cent per cent, estableix una línia de connexió entre Vietnam i Irak i mostra el poc que la societat, els polítics i els militars d'Estats Units han aprés de la història.
Un exèrcit de hippies amb poders psicològics és allò més contrari a l'exèrcit que es puga imaginar, i la pel·lícula ho imagina. Evidentment, el poder anul·la l'experiència però els personatges sobreviuen i contribueixen  d'una manera peculiar a acabar la guerra.
Al llarg de la pel·lícula diuen que un 60% dels soldats novells no disparen a matar, és una bona demostració de l'antinaturalitat de l'assassinat i la guerra.

1 comentari:

Jesús Párraga ha dit...

Dels temes que t'interessen no sé res Enric però em sembla que ja n'hi ha a prop de quatre milions i mig d'aturats; ara, això sí, sembla ser que els sindicats de classe d'aquest país están molt preocupats pel assumpte i ara en quan tinguen una mica de temps ja si això convocaran un acte d'afirmació, de dir que sí vull dir; de dir que sí a tot el que diga el capo di tutti capi. Aquestos dies no han pogut perquè estaven reunits no sé a on; en una universitat, en sembla, fent un curset de dret laboral o alguna cosa semblant.
(Perdona'm la ironia però és que m'ho has possat "a güevo" :-))