4/26/2010

Presentació del llibre Televisió i filosofia


Divendres que ve, dia 30 d'Abril, a les 6 de la vesprada, si el temps i la imprempta ho permeten, presente a la fira del llibre, a l'espai d'activitats 2, el meu llibre Televisió i filosofia. Es publica  a l'editorial Denes, i és el fruit d'un intens treball de 2 anys amb l'alumnat de 1r de batxiller de Foios durant els cursos 2005/06 i 2006/07.
Aquest treball va rebre l'any 2007 el Premi Micalet d'experiències pedagògiques innovadores i el Premi especial d'innovació pedagògica de la Conselleria d'educació i ciència del mateix any. Sí, vaig arrassar amb aquest treball. I amb raó, no calen falses modèsties, vaig treballar molt, perquè té una fonamentació teòrica sòlida, un treball a l'aula consistent, i uns materials amples i perfectament aprofitables per a qualsevol professor de filosofia o d'una altra matèria amb interés per incorporar l'anàlisi audiovisual a l'aula.
La veritat que ja tenia ganes de veure'l publicat, i ara espere que us servisca a tots vosaltres.
Per això sereu benvinguts a la presentació si podeu acudir.
Fins divendres

4/21/2010

Aitana Ferrer

Aitana Ferrer ha estat avui al meu institut. Ens ha explicat la seua trajectòria i ens cantat unes cançons del seu disc, Cants d'amor i primavera. Té una veu melodiosa i dolça i una voluntat ferma i decidida. Ha triat cantar en valencià, tot i que sap que això li resta possibilitats professionals, perquè aquest país nostre és així, miserable i decebedor, tacany i provincià, amb un autodi que sembla no curar mai.
Però per damunt de tot això, s'alça la veu d'Aitana cantant poemes de Toni Mestre i revisant cançons de Lluis Llach, lletres sobre l'amor, la terra i l'esperança.
Escolteu aquesta contra el maltractament contra les dones. És un cant a la llibertat.
Magnífica, Aitana Ferrer, no us la perdeu.

4/19/2010

Pelotas

Pelotas, la sèrie de Tve, és, possiblement, una de les millors sèries que s'ha fet a la televisió. Dirigida per Corbacho i Cruz, disposa d'un planter d'actors experimentat i d'uns guions ben travats i consistents.
Pelotas és autèntica realitat, molt més real que qualsevol documental o informatiu, perquè als temps que corren, qualsevol ficció és més real que l'excés d'hiperrealitat que satura la televisió. Realitys amb guions estipulats, documentals amb periodistes que esdevenen protagonistes d'una ficció recreada i reelaborada narrativament i concursos amb càmera oculta situada casualment a l'Amazones o a la Xina.
Millor, molt millor una realitat sincera filtrada per un bon guió, una bona interpretació i una voluntat honesta de reflexionar sobre les passions humanes i divines. No us la perdeu!

4/17/2010

Cançó de la Trobada

S'acosten les Trobades i ací teniu la cançó que han preparat a Benimaclet.
Un missatge positiu per un encontre positiu:



Alvar Carpí ( lletra i musica) canta i fa veus Oscar Briz, les guitarres ritmiques les toca Alvar Carpí , Bernat Pellisser ha ficat percussions, Dani Miquel ha gravat les dolçaines, Francesc Medina ha ficat flauta i saxo i Josep Maravilla ha fet el solo de guitarra final i ha ficat el baix i ha fet les gravacions i barreja als Estudis Samaruc d'Algemesí .

4/15/2010

Deprivació sensorial informativa

Des que he tornat de vacances que m'he capbussat a la faena i no tinc temps per res. Porte dos dies enclaustrat a l'Insti i no m'entere de res, no he llegit periòdics, no he vist la tele (bé, les sèries i això, sí) i quasi com he sentit la ràdio. Us podria parlar de rotllos de l'Insti, és cert, però no us vull avorrir amb coses tan transcendents i serioses. La cosa educativa dona per molt, de fet he arribat a escriure un llibre senceret però no trobe editor (en coneixeu algun amb ganes de polèmica?), però preferisc canviar de tema la bloc, que és com el temps lliure.
En fi, que estic en una situació de deprivació sensorial informativa, i comence a notar els efectes; nerviosisme, desorientació, mareig. Ajudeu-me , per favor.
Què ha passat amb Garzon, ja l'han empresonat per criminal investigador de crims feixistes?

I el Gürtel, ja estan tots dimitits, o continuen al càrrec malgrat la vergonya pública?
Queda Cabanyal, o l'han tombat tot? Ha anat Rita en persona, amb tanga i excavadora incorporada?
No se, conteu-me alguna cosa, que estic nerviós.

4/13/2010

Pederàstia


Diu el cardenal Tarcisio Bertone, que "molts psicòlegs i psiquiatres han demostrat que no hi ha relació entre celibat i pederàstia, però que si que n'hi ha entre homosexualitat i pederàstia" La traducció és meua, a partir d'un extracte del diari ABC (sí, què voleu que hi faça, n'arriben vint a l'Insti i alguna cosa s'apega, encara que intente resistir-m'hi). Ell tampoc cita la font, no sabem quins psicòlegs i psiquiatres diuen això, ni en quin estudi es basen, però bé.
En principi estic d'acord amb ell en no acceptar la relació entre pedaràstia i celibat, he escoltat aquesta opinió profusament i no la veig clara, perquè pense que el celibat és un estat decidit lliurement per les persones i suposem que si són capaces de decidir això, també podràn ressistir altres tendències més tòxiques. Però el que no li puc admetre al secretari d'Estat vaticà és l'altra relació, la d'homosexualitat i pederàstia, perquè sense necessitat d'estudis ni psicòlegs, tots sabem que les violacions, maltractaments i abusos, són comesos, fonamentalment, per heterosexuals, i no per això els culpabilitzem a tots.
Però encara diria més, i què passa si existeix aquesta relació? El fet de ser sacerdot i homosexual, elimina el delicte de pederàstia? El justifica? El perdona? O és que és pitjor ser homosexual que pederasta i aleshores el segon ja no compta?
No ho entenc

4/12/2010

Vietnam i Irak

La pel·lícula "Els homes que miraven fixament les cabres" és una autèntica bomba contra el bel·licisme i la política expansionista nordamèricana. En un estil absurd i estrafolari,  però càustic al cent per cent, estableix una línia de connexió entre Vietnam i Irak i mostra el poc que la societat, els polítics i els militars d'Estats Units han aprés de la història.
Un exèrcit de hippies amb poders psicològics és allò més contrari a l'exèrcit que es puga imaginar, i la pel·lícula ho imagina. Evidentment, el poder anul·la l'experiència però els personatges sobreviuen i contribueixen  d'una manera peculiar a acabar la guerra.
Al llarg de la pel·lícula diuen que un 60% dels soldats novells no disparen a matar, és una bona demostració de l'antinaturalitat de l'assassinat i la guerra.

4/11/2010

La nit dels ganivets esmolats

Diu Pedro J a l'editorial del Mundo que ha arribat l'hora que tots els polítics del PP implicats en casos de corrupció, a Madrid i a València, haurien de dimitir. Jose J. Ripoll esmola els ganivets a una entrevista  a El País, i recorda que a Milagrosa, La perla, no la volien a Alacant i la va agafar Camps per fer fotre els Zaplanistes.
Sembla que la nit dels ganivets esmolats arriba al PP valencià, el problema és que es tracta d'una revolta interna, per deixar les coses com estan, i potser que el mapa electoral ni se'n resentisca.

4/10/2010

Aigua

Escolte Barreda, el president de Castella-La Manxa a la Cadena Ser. Fa unes declaracions sobre el seu Estatut i la protecció de l'aigua de la Conca del Tajo. Pense en els nostres socialistes i els murcians i pense que no tenen res a fer, pobrets, ho tenen magre si tenen que defensar la postura oficial del partit.
No estic a favor dels transvassaments, i conec perfectament la demagògia que ha fet el PP en aquest tema, però quan escolte l'auditori aplaudir frenèticament les declaracions de Barreda, me n'adone que ells també són populistes i demagògics i que fan de l'aigua, un bé que hauria de ser de tots, i per tant, repartit amb criteris humanitaris i comuns, un assumpte privatiu. 

4/09/2010

Prada i els abusos a menors

L'il·lustre intel·lectual Juan Manuel de Prada, va afirmar en una d'aquelles apassionants tertúlies d'Intereconomia que, per descomptat, jo no veig però que vaig captar a través de l'Intermedio, que el tema dels abusos sexuals a menors venien produits per l'actual ensenyament sexual que es dona a les escoles. Perquè, clar, tant permissivitat, tant descobreix el teu cos, tant el plaer és bò, acaba produint... que un  rector et toque el cul i cregues que és magnífic. Fins i tot va arribar a dir que els autèntics culpables eren aquells de l'educació sexual permissiva i oberta, i no els assetjadors, violadors i malparits de tota mena. Molt bé, chapeau a la intel·lectualtat espanyola conservadora.
Fins on arriba la malaltia mental, la repressió i la mala bava. Supose que a ell li justificarà les temptacions malaltisses. El cretí aquest, intel·lectual miserable i novel·lista al que no llegiré mai, ha donat la pauta de la seua altura moral i la dels que pensen com ell.

4/07/2010

La Justícia

Si la Justícia se'ns apareguera ara, de la mateixa manera que, conta Plató al seu diàleg Critó, se li va aparéixer a Sòcrates en somnis, què ens diria?
Jo crec que les coses podrien anar de la següent manera:
- Què passa amb vosaltres humans, que he escoltat que utilitzeu el meu nom per tal d'empresonar jutges i anul·lar proves?
- Només volem respectar les garanties legals.
- Garanties legals? Us referiu a cometre crims sistemàtics com els que va cometre el franquisme, o robar fons públics i repartir-los entre els polítics? No recordeu els judicis de Nüremberg contra el nazisme? Allí també hi havia garanties legals, però no entrebancs legals.
- No, però el jutge Garzón s'ha atrevit a jutjar uns crims que està prohibit investigar, i al cas Gürtel ha utiltizat escoltes il·legals.
- Prohibit investigar? No sabeu que la justícia sempre  busca la veritat? Que no hi ha crims prescrits ni delictes prohibits?
- Sí, però la justícia ha d'establir les seues garanties i recursos, i no podem jutjar a tothom arreu del món.
- Ja, com amb Pinochet, que també el vàreu soltar per falta de jursidicció.
- És que teníem un conflicte diplomàtic.
- Sí, vosaltres sempre amb altres interessos. Però esteu violant el meu sentit universal. No oblideu que el meu valor és universal, i que un crim comés a Europa és igual d'injust que un a Argentina o a Xile.
- Però la sobirania dels estats...
- Sobirania o impunitat?
- No sé...
- I deixeu tranquil a Garzón, que és dels pocs que intenta fer-me viure entre vosaltres. I als Gürtel, comenceu a retirar-los el poder polític, o l'utilitzaran per a desacreditar-me. I ja està bé de confondre delicte i pecat i que els pecats els jutge Déu i deixeu-me a mi els delictes. Ja està bé, tanta democràcia i imperi de la llei i m'utilitzeu segons els vostres interessos. Si no em preneu seriosament me n'aniré de vacances al Tíbet. No, allí tampoc puc anar, que els xinesos també se'n foten de mi. No sé on, però me n'aniré del món humà i aleshores veurem com s'ho feu per conviure.
Potser una cosa així diria la justícia, si existira i si fora universal.