Jo he de dir que sent simpatia per Google, m'ofereix uns serveis gratuits (com aquest bloc i el correu), és una empresa jove i agosarada, que s'atreveix a posar al meu abast una bona part dels productes culturals, que em facilita la navegació i no em demana fidelitat, encara que intente convencer-me de quedar-me sempre amb ella.
Desconfie més dels crítics, el president de Telefònica, empresa responsable de l'endarreriment digital d'aquest país pels preus abusius de la seua ADSL, el de Microsoft, un autèntic monopoli que ens imposa els seus productes a la força, o el de Vodafone, que vol augmentar els seus beneficis que no són xicotets. El que haurien de fer tota aquesta gent és finançar les obres culturals, a costa de les quals han fet un autèntic negoci. Ara bé, no podem oblidar que Google va naixer com un buscador, i que aquest continua sent el seu principal portal. I en aquest sentit si que tinc les meues reserves. De fet porte uns dies fent ús del buscador i no trobe el que vull. Me n'he adonat que només serveix per a recerques molt superficials o genèriques, mentre que quan li demanes aprofundir en algun aspecte, et perd en una teranyina de documents oficials, la majoria antiquats, o de pàgines pagades. I un altra cosa, els criteris de recerca són ben discutibles, perquè primar la literalitat no és precisament complicat, i posar en primer lloc les pàgines més referenciades tampoc és un criteri gens fiable. Amb aquesta priorització, aparéixer a partir de la tercera pàgina, significa no existir a la xarxa.
Per tot això supose que dec desconéixer alguna clau de les recerques, alguna cosa que no faig bé, i em pregunte, i us pregunte, algú troba el que busca al google?
6 comentaris:
Google és un poc com el Barça: sí, fa un poc de ràbia que ho guanye tot, que ho domine tot. Però quan hom compara la forma de fer, l'estil, de Google i dels altres, se sent un tant comfortat per veure que es pot guanyar jugant de maneres noves, imaginatives. Google representa el millor i el més reeixit de la nostra nova societat tecnològica.
Com a "matemàtic" que sóc, no em sorprenen les limitacions del sistema "literal" de cerca: ignore si algun dia serà possible una cerca semàntica (semàntica "de veritat", no en el sentit propagandístic en què parlen de web semàntica ara), però mentrestant cal fer la feina prèvia d'endevinar quines parauletes li haurem de posar al Google per a trobar el que busquem.
Fas la pregunta, ben pertinent, de si algú troba el que busca a Google. Si et serveix la meua resposta paradoxal, et diré que jo "busque el que trobe", és a dir: m'he (mal)acostumat a veure la xarxa a través d'aquest filtre previ en què Google s'està convertint, i per tant les meues expectatives de què trobar, què llegir, etc. Això podria no ser culpa de Google, que no és "responsable" del seu quasi-monopoli: però pot tenir efectes tan subtils com perillosos sobre el que sabem, el que aprenem, etc.
Un plaer llegir-te, Enric.
El plaer és meu, Emili, encara que siga només a través de comentaris.
La veritat, que quan escric un article al bloc, potser per la immediatesa, el poc temps que dedique o perquè ha de ser així, sempre em deixe idees per dir. En aquest cas les has dit tu. Efectivament, el que volia assenyalar era que el mitjà transforma el contingut, i que amb Google, el saber, si més no el saber popular no l'especialitzat, es fa una mica més superficial i, potser massa uniforme. Els treballs de l'alumnat solen ser tots de la viquipèdia, però es que en les búsquedes a Google sol ser la primera entrada.
Ara bé, és cert que per a buscar cal saber i que només trobem allò que sabem buscar, i a la xarxa això és encara més cert. Aquest és el repte educatiu del nostre temps amb les TIC, que per aclarir-se a la xarxa cal saber molt i tenir una comprensió prèvia de les coses.
En aquest món que vivim, quan alguna cosa es fa molt gran i unificador cal posar-se en guàrdia (encara que tot siga “gratis”). Quan no se sap amb certesa, si quan flueixes crees la llera o està canalitzat la teua fluir. Alerta.
Encara que Google és el més utilitzat i unificador....Sempre hi ha altres alternatives com: Altavista, Metacrawler. Lycos, etc...per atriar.
sí, és cert, possiblement Google s'haja fet massa gran, però el que jo veig és que els altres només es queixen perquè han perdut ells els poder. És el clam dels poderosos quan veuen que tallen l'herba baix dels seus peus.
Pues a mí me sucede, Enric, algo parecido: siento más simpatía por Google que por la insaciable telefónica: No sé cómo en este país aguantamos las tarifas que nos impone.
Por cierto, el otro día me enviaron un correo para que apagara la luz cinco minutos comop protesta por las tarifas electricas: ¿para cuando un acto de protesta contra las trifas de telefonica?
Me apunto a la protesta contra telefónica! Avísame si te llega.
Publica un comentari a l'entrada