Amb aquestos avals, sembla que és difícil dir que no sense quedar com antipatriota, i per això el recurs del PP consisteix en col·locar els termes de la discussió sobre bases inassumibles.
La proposta de reducció de l'ESO un curs, l'ampliació del Batxiller i, supose l'FP, un curs i el manteniment de l'edat d'escolarització obligatòria als 16 anys, però amb una selecció als 15 és, clarament, una proposta enverinada que trenca l'actual estructura escolar, suposa un canvi legislatiu contraproduent i no pot ser acceptat pel govern sense erosionar la seua credibilitat. I això ho saben els Mariano's boys and girls, i per això ho proposen, perquè el seu objectiu no és millorar l'educació, sinó desprestigiar el govern.
L'altra proposta d'eliminar l'educació per la ciutadania de Primària, però no de Secundària, i traspassar els continguts a la transversalitat és simplement ridícula, perquè no és argumentable des de cap punt de mira. Per què a Secundària sí, i a Primària no? Des de quan s'havia abandonat la transversalitat? Si els continguts són tan dolents, per què mantenir-los transversalment? Un absurd, tot plegat.
Les apelacions a l'esforç i la qualitat de l'educació no deixen de ser declaracions de principis sense massa plasmació pràctica, i fets amb la intenció de convéncer i satisfer el seu electorat.
Amb aquestes alforges difícilment es podrà aconseguir el necessari pacte educatiu. El que s'ha de pactar és un augment del pressupost educatiu, un acord de principis comuns democràtics i el compromís de reforçar públicament i socialment el paper del professorat i la seua formació amb la finalitat de millorar i prestigiar la seua faena. Al mateix temps, cal aparcar propostes conflictives de reforma legislativa, que es sap que són inviables a hores d'ara, i aspectes controvertits que pertanyen a polítiques de partit i que ja aplicaràn en guanyar les eleccions. Plantejar el pacte en termes partidistes és sacrificar l'educació a interesos de partit i demostren poc sentit d'estat.
En fi, amb aquestes propostes només podem esperar del PP un altre desacord, un altra confrontació partidista i una futura modificació legislativa en cas de guanyar les pròximes eleccions. Una bona raó per no votar-los, si és que algú encara ho pensava.
7 comentaris:
"el recurs del PP consisteix en col·locar els termes de la discussió sobre bases inassumibles"
"no pot ser acceptat pel govern sense erosionar la seua credibilitat"
Enric, perdona'm però sembla que escrigues en tant que membre del executiu: que el govern no puga (?) "acceptar" una proposta no significa que aquesta no siga "inassumible" per la societat. He de dir-te que, personalment, emb sembla prou raonable allargar el batxillerat.
"el seu objectiu no és millorar l'educació, sinó desprestigiar el govern"
Per què dius això? per què no pots admetre la bona fe dels altres? Altra volta pareix que sigues portaveu del govern, més polític que filòsof.
"L'altra proposta d'eliminar l'educació per la ciutadania de Primària, però no de Secundària, i traspassar els continguts a la transversalitat és simplement ridícula, perquè no és argumentable des de cap punt de mira."
Una brometa: serà "punt de vista" que no "de mira"... espere!! I pel que fa a la EpC en primària estic esperant a llegir els arguments (que de segur existeixen) a veure si em convèncen de què el millor no es enviar-la a... bé, per ahí mateix.
"Si els continguts són tan dolents, per què mantenir-los transversalment?"
Aquesta pregunta és capciosa, Enric, puix la proposta parla (pel que he llegit a la premsa) de emfatitzar l'estudi de la Constitució en detriment d'altres continguts.
"Les apelacions a l'esforç i la qualitat de l'educació no deixen de ser declaracions de principis sense massa plasmació pràctica, i fets amb la intenció de convéncer i satisfer el seu electorat."
Altra volta descobrint intencions ocultes! Per cert "un acord de principis comuns democràtics i el compromís de reforçar públicament i socialment el paper del professorat i la seua formació amb la finalitat de millorar i prestigiar la seua faena" no és "declaracions de principis sense massa plasmació pràctica"
.... millor ho deixe estar, que al final sembla que ens barallem pel PP. Que té collons la cosa.
Però el que encara no acabe de comprendre és per què els meus professors comunistes i socialistes (els que vaig tindre al batxillerat de la llei Villar-Palasí)es caguen privadament en la LOGSE, es jubilen quan més aviat millor i defensen (privadament) mesures idèntiques a les de la dreta. Quina esquerra tenim Déu meu! Vaig a prendre'm un tanquimazin.
...
ON COLLONS ESTAN LES PASTILLES??
1 Allò que critique és que es plantege un "pacte" en termes que no es poden acceptar. Tu no pots proposar canviar la llei i el model educatiu, perquè aquest és el teu programa polític, i per posar-lo en pràctica (cosa que em sembla perfecta, i als que li voten o estan d'acord amb ells també, això no ho discutisc) has de guanyar les eleccions primer, i ara es tracta d'un altra cosa.
2. No es pot pressuposar la bona fe perquè han demostrat repetidament que no la tenen, perquè porten des que van perdre les eleccions questionant la legitimitat democràctica, i perquè les seues propostes de pacte sonen a programa electoral, més que a bona fe. Ara bé, si tu vols pressuposar-los bona fe, això és cosa teua, jo en matèria de fe no em clave.
3. A mi no em sembla coherent eliminar l'assignatura de primària i mantenir-la a secundària, a tu sí? Si en secundària és pitjor, els donaran condons i els parlaran del matrimoni homosexual!!!
4. És cert que pretenen descafeinar el temari d'EPC a Secundària, això és cert, ahi et done la raó, són coherents, i supose que els veuen dimonis entre le professorat estaran contents. I fins i tot, això ho pot acceptar el govern, de fet ja ho va acceptar en la tramitació de la llei i va eliminar l'educació sexual del temari d'EPC i la va descafeinar perquè l'acceptaren la patronal de centres privats. Ahí tenen la batalla guanyada, encara que qui la té perduda és el govern perquè tan de cedir no li serveix de res, continuen donant pel sac amb la manipulació, i el leninisme i totes aquestes xorrades de mala consciència de manipulador històric.
5. NO, formar al professorat no és una declaració de principis, és invenrtir en un pla de formació del professorat seriós. Supose que als teus amics d'esquerres no els farà falta, perquè com ja ho saben tot sobre educació, doncs per a què tant de rotllo de psicòlegs i pedagogs, no? El problema és que una esquerra que es reconeix de dretes en el terreny educatiu, a mi em sembla que en realitat és de dretes també en el terreny polític. Potser és la comoditat de donar classes a alumnes escollits, o potser és que els vells ideals d'igualtat d'oportunitats només serveixen en la teoria. No ho se, però jo no simpatitze amb aquesta esquerra esquizofrència.
i 6. I no m'ha contracta el gabinet del ministre, però estic d'acord amb la seua línia educativa, sobretot en els aspectes més renovadors i progressistes de la seua política educativa. No estic d'acord quan retalla el pressupost i cedeix a la caverna retrògada de tota la vida.
Potser seria necessari embarcar-se en un treball d'investigació sobre què és l'esquerra. I et pose un exemple: discutint amb un company i tanmateix amic (socialista amb responsabilitats de govern en un poble menudet, persona sensata d'origen obrer) sobre la qüestió d'alló que s'ha anomenat
"matrimoni" entre persones del mateix sexe, i per tal de posar de manifest les diverses orientacions de l'esquerra, vaig comentar la possició de Fidel Castro sobre l'homosexualitat (amb la que jo, com pots imaginar, no estic d'acord); el cas és que aquest amic em va dir "És que Fidel Castro no és d'esquerres." Com puc respondre a una afirmació semblant? Què és ser d'esquerres? Són les meues opinions particulars, els meus desitjos, els criteris que determinen què és ser d'esquerres? La psicologització i pedagogització de l'ensenyament és "eo ipso" d'esquerres? Un conglomerat de bones intencions, simpaties, empaties, bompersonisme, és ser d'esquerra?.... Açò últim esborra-ho que ja m'ha pegat l'atac paranoic.
Mira, la paraula de comprovació es "persorso". No sé jo qui serà el cabró que s'inventa aquestes paraules però em sembla que ho fa per insultar.
A vore, quan he dit "amb la que jo, com pots imaginar, no estic d'acord", en referia a la possició de Fidel Castro no a l'homosexualitat, evidentment. Estic començar a pensar seriosament en la paranoia.
Veus? Ara la parauleta de comprovació és "bethrona", o siga "ves, que estàs tronat" Agggg.
El tema de l'esquerra el deixem per a un altre post, però no em diràs que no és contradictori situar-se políticament a l'esquerra i defensar educativament mesures de la dreta (política, vull dir) com segregar a l'alumnat, criticar l'adopció de mesures especial per a l'alumnat amb dificultats o formar al professorat per a ser més competent. No se, jo no ho entenc, però pot ser soc un "broot" que és el que m'anomena la paraula de comprovació. Quina por!
Estoy de acuerdo e que " lo que se ha de pactar es un aumento del presupuesto educativo..." El resto, como ha señalado Gabilondo, pertenece al Programa Electoral.
No se pueden mezclar churras con merinas...
Bueno, se pueden pactar muchas cosas, pero empezar por pedir la modificación de la ley no parece qeu sea demostrar voluntad de consenso.
Publica un comentari a l'entrada