12/29/2009

ERO públic a l'estil PP

L'ajuntament d'Alcoi, amb el seu alcalde al capdavant, vol fer-se un lloc a la història polìtica del país. No es conforma amb arrassar el paratge natural de la Font Roja amb la construcció d'un hotel de luxe que limite l'ús popular del parc natural, no es conforma amb voler un camp de golf en zona protegida, ni amb entestar-se a construir una incineradora vora el poble. No, no es conforma amb tot això, a més, Jordi Sedano, l'alcalde zaplanista d'Alcoi, també vol convertir-se en el primer en implantar un ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació) a l'ajuntament. Fins ara, aquestes coses eren patrimoni de l'empresa privada, però com que aquest personatge no guanya prou per pagar processos judicials que perd un rere l'altre (els tribunals l'han obligat a desfer el parc de la Rosaleda amb un cost elevat per al poble, econòmicament i socialment, pels perjudicis que ha implicat), ara s'ha decidit a retallar drets laborals als funcionaris municipals.
A més d'acomiadar una bona part de la plantilla, també pretén retallar drets socials que els seus treballadors tenien per convenis prèviament acceptats i per pertànyer a un col·lectiu, el funcionaritat, que regula les seues condicions per normes superiors. Però això és igual, Sedano vol anar més lluny i, com sembla que sap que l'amigüito Camps no l'estima, vol donar-se a conéixer i passar a la història.
Quina desgràcia per als alcoians! Però el pitjor de tot és que el van votar, i per majoria absoluta! Coses de la democràcia.

12/18/2009

Llaç Lambda


Ens han concedit el Llaç Lambda a Rosa Sanchis i a mi. Amb aquest guardó, Lambda pretén premiar aquelles persones que d'una manera anònima i desinteressada han col·laborat en la lluita contra l'homofòbia i la transfòbia. Gent el nom de la qual no constarà en els llibres d'Història però els xicotets passos dels quals han contribuït a que moltes lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (lgtb) hàgem pogut eixir avant en entorns tan hostils per a la diversitat. Així, des del Col·lectiu Lambda volem destacar aquest suport desinteressat a través d'un reconeixement públic.
Enguany ens ha tocat a nosaltres, i n'estem ben orgullosos. Aquest reconeixement només farà que continuem, amb més il·lusió, educant per la llibertat i la igualtat. Sabem que l'educació és una xicoteta gota d'aigua en una mar de prejudicis, però creiem fermament que podem lluitar per un món millor. Un món en el que no es discrimine a les persones per la seua orientació sexual, en el que no s'humilie als joves per preferir opcions sexuals diferents a les de la majoria.
La lluita contra l'homofòbia és una necessitat social a la qual l'educació no pot renunciar, i nosaltres volem fer camí. Gràcies.

12/13/2009

Barrionuevo

He vist el programa del Follonero, Salvados. Entrevistava a Barrionuevo, don José Barrionuevo, ex-ministre de l'Interior de diferents governs de Felipe González i empresonat pels GAL. Una entrevista magnífica, d'aquelles que aconsegueix una intimitat i confiança que les fan creibles i que aporten més informació i testimoni que les que es fan de manera directa i amb preguntes al coll. De fet, m'ha mostrat un Barrionuevo humà, un ministre de l'interior (quin càrrec! Déu meu, quin càrrec) al que no deixaven dormir per les nits les cridades de telèfon, que patia per les víctimes dels atemptats i que va viure personalment de manera dramàtica les acusacions de guerra bruta. Fins i tot m'ha fet sentir vergonya de mi mateix, perquè també recorde aquella època i revisc la indignació amb la que ens vam prendre aquells successos.
Ho he de reconéixer, llegia El Mundo, i em semblava un periòdic d'esquerres, i estava d'acord amb les acusacions "morals" de guerra bruta a un estat que s'havia pres la justícia de la seua mà. Ara, veient per on anava El Mundo, i escoltant Barrionuevo, comence a dubtar si no ens van manipular a tots plegats. Perquè el resultat d'aquella conxorxa va ser l'arribada al poder de don José María Aznar, i l'alegria econòmica i social de don Pedro J. I l'alegria de Garzón? Aquesta peça em falla.
En realitat va haver guerra bruta? Això va semblar demostrat al judici i condemna de Barrionuevo, i ell no ho nega, i el seu posterior indult per part d'un govern del PP, que havia tret un partit polític inestimable de la seua acusació, ho acaba refermant. En realitat, Barrionuevo semblava més ressentit amb les traicions dels que ell creia que estaven amb ell i es sentia incomprés de la faena que havia hagut de fer i no s'havia comprés, que penedit o defensor d'una puresa moral que, em sembla, no va existir. Un moment revelador és quan defensa la necessitat de les clavegueres de l'estat, també en democràcia. En aquest sentit el que caldria definir ben clarament és quina capacitat tenen aquestes clavegueres, i en què es diferencien de les clavegueres dels estats totalitaris, perquè d'altra manera podem arribar a trobar-nos amb uns efectes ben desagradables.

12/08/2009

Fam al món


He vist la pel·lícula "pluja de mandonguilles" i, a banda d'acabar amb angoixa i sense gana, m'ha semblat una pel·li interessant, crítica d'allò més. M'explique:
- Critica la dieta americana, el fast-food i el perill d'obessitat. De fet, com ja he dit, acabes odiant el menjar, el brossa i l'altre, tot.
- És ecologista, perquè critica una ciutat que, en comptes de reciclar, acumula les deixalles en un abocador que acaba esclatant i menjant-se la ciutat.
- Critica els mitjans de comunicació, perquè envien a una reportera novata i quan aquesta troba la notícia, només es fixen en el seu aspecte i són incapaços de detectar una notícia.
- Posa en evidència l'analfabetisme sentimental masculí, amb el personatge del pare, incapaç d'expressar el seus sentiments darrere d'un bigot i una cella, fins que li col·loquen un verbalitzador de sentiments i aleshores els coneixem i sabem que, en el fons, estima i admira el seu fill, però no sap com dir-li-ho.
- Critica l'educació massa permissiva del Flint, que crea un laboratori clandestí sense el més mínim control patern i el desinterés ciutadà.
- Critica els polítics, en la figura de l'alcalde, que només busca convertir l'illa en un parc temàtic i guanyar diners a dojo.
Però per damunt de totes les crítiques i ginys intel·ligents a l'audiència, hi ha una cosa que no puc entendre, i mira que li done voltes. Per què no se'ls acudeix, en cap moment de la pel·lícula ni a cap personatge, utilitzar la màquina generadora de menjar per eradicar la fam al món?
Us ho jure, no hi ha cap referència, es passen tota la pel·licula tirant el menjar i és com si no existira fam la món. I per açò fora poca cosa, encara hi ha més, perquè elimina de socarrel el sentit alliberador del progrés científic. La ciència és un mer divertiment que només adquireix un sentit d'utilitat social al llarg de tota la història, solucionar el merder que ella mateixa ha creat.
Í no és per falta de complexitat, com ja he explicat, perquè pense que està feta amb la intenció de divertir als menuts i fer pensar als majors, però en aquest sentit es distrau amb les crítiques més superficials que abans he anomenat i oblida una situació que li hauria aportat un sentit trascendent. Potser han pensat que era un problema massa greu per fer riure els menuts? M'agradaria pensar això, però no puc deixar de sospitar que ha estat un oblit absolutament despreocupat, i això és el pitjor.

12/02/2009

La protesta


La manifestació de la Plataforma per l'ensenyament públic contra la política educativa del govern valencià va aplegar anit uns milers de persones a les tres capitals valencianes. No van ser tantes com a la macromanifestació del curs passat, però tampoc era el que es pretenia en aquest cas, ni la situació és la mateixa. El que volíem demostrar ahir era que la societat civil continua viva, organitzada i expectant. Que sabem que el govern valencià es troba amagat, esperant que escampe el temporal i calibrant al mil·límetre el perjudicis de les poques propostes que té a la butxaca.
Doncs bé, ara ja sap que l'escola pública continua esperant una solució per als problemes que té i que no deixarem que l'educació mora d'inanició.