11/03/2009

Posa't el condó!


Quan era jove, als de la meua generació, ens van bombardejar amb el perill de la superpoblació del món. Erem 5000 milions i per a l'any 2000 se'n preveien 7 o 8000. Un escàndol, un perill, una saturació insostenible per al planeta. Així les coses, el missatge de que tenir fills era una espècie d'atemptat ecològic ens va calar ben fons i, de retruc, ens va convéncer de que l'ús d'anticonceptius era d'allò més convenient, personal i col·lectivament.
Després ha arribat la baixada de la natalitat a Europa i, especialment, a Espanya. I han començat els missatges amenaçadors; no hi haurà joves per pagar les pensions dels majors, som la població més envellida, als països nòrdics ja fomenten la natalitat... En fi, que sembla que ara tenir fills és quasi un deure social.
Sort que a mi m'ha pillat amb el deure sagrat acomplert (no sense contradiccions internes pel manament de la limitació de la natalitat que em van imbuir de jove), però tot i això no deixa de sorprendre'm la irresponsabilitat amb la que s'ha fomentat la natalitat, sobretot des de partits d'esquerres o socialdemòcrates. Es tracta d'una perspectiva tan egoïsta i limitada que sorprén per la ingenuitat. Com si la població del planeta no comptara igual a Ghana que a França, perquè si del que es tractava era de mà d'obra barata per mantenir les pensions dels vells, amb importar-la ja n'hi havia prou, i l'augment de la immigració ho ha demostrat amb escreix.
Sort que ha sorgit una iniciativa que recorda que al planeta ja hi som massa, "Posa fre al canvi climàtic, pren la píndola" i planteja que cal reduir la natalitat si volem aconseguir una vida digna per a la seua població. Només una precisió, millor posar-se el condó, perquè a més de limitar la natalitat, previndrem altres malalties de transmissió sexual i, a més, responsabilitzarem als homes en aquesta faena. Per tant, l'eslogan potser quedaria millor d'aquesta manera: "posa fre al canvi climàtic, folla amb condó!"

4 comentaris:

Josevi ha dit...

Como bien dices, siempre es un tema de egoísmo por parte de los intereses del momento (de los dirigentes y dirigidos bien posicionados en la sociedad).

Es sentido común. El planeta es un lugar limitado espacialmente y por lo tanto no se puede crecer indefinidamente. Los recursos tienen también un límite, luego el nivel máximo de crecimiento está limitado por el punto de equilibrio entre el consumo de la población y los recursos máximos que el planeta puede suministrar sin colapsar. Por lo tanto el objetivo debería ser claro “economía y población sostenible” DE VERDAD.

Ahora como alguien dijo “El planeta puede abastecer a todos, pero no puede con la avaricia de un pocos”. Para que la población no crezca es muy sencillo: ¡cultura para todos! y dos hijos como máximo por pareja (esto último lo traería la propia cultura y el propio egoísmo como ya se ha demostrado en los países llamados desarrollados)

Enric Senabre ha dit...

Sí, Josevi, jo també ho crec, però el que no entenc és aquesta política de foment de la natalitat que porten endavant alguns governs que no són confessionals. Sembla una cortina de fum per ocultar una realitat que acabarà per apareixer. Però és una actitud generalitzada amb els problemes ecològics, amagar el cap baix de l'ala i que la generació següent ho arregle. Irresponsable.

emilio ha dit...

Ahora que algunos cantan la "libertad" que nos llegó con la caida del Muro, deberíamos recordar que en realidad nos movemos por consignas: franco dió la consigna de las familias numerosas. después, ¿con la transición? nos llegó el control de natalidad. Ahora la del envejecimiento...
Pero lo mismo sucede en otros aspectos. En la alimentación, cuando yo era pequeño, la consigna era "hay que comer carne"; ahora, que no hay que comer tanta carne.
Y lo mismo se podría decir de la vida sexual, etc

Enric Senabre ha dit...

Efectivamente, Emilio, esa era la idea que me rondaba por la cabeza al escribir el artículo. Nos venden la moto de manera reiterada y atendiendo a unos intereses que desconocemos en cada momento. Con posterioridad entendemos que aquello tenía poco de altruismo, y más de intereses particulares