11/19/2009

La filosofia es queixa


El dia 19 de Novembre celebrem el dia de la filosofia. Mala cosa, perquè, per desgràcia, només es celebren dies d’espècies en extinció, de col•lectius discriminats o de característiques folklòriques d’una societat en descomposició. Vull dir, que si celebrem el dia de la filosofia és perquè aquesta no està bé, perquè la seua transcendència social ha minvat considerablement i perquè la inutilitat del seu quefer sembla ser una opinió comunament acceptada sense més reflexió.
Ara bé, ens podem plantejar si aquesta situació es responsabilitat exclusiva de la seua inadaptació a un món que ha canviat profundament i en el qual no ha sabut trobar una funció actualitzada, o si la suposada inutilitat de la filosofia és conseqüència directa de les transformacions socials d’un temps que ha perdut el sentit crític i prefereix prescindir d’una activitat incòmoda i reincident que s’obsessiona per reivindicar unes essències superades per la força de la història.
No podem negar que una certa concepció de la filosofia, la més rància i conservadora, la que s’alia ben sovint amb el poder per justificar-lo, s’ha refugiat en l’apel•lació a la tradició més immobilista i antiquada, i ha repetit una concepció historicista i acrítica del pensament clàssic que entra en contradicció amb els canvis socials, educatius i tecnològics que s’han produït al segle XXI.
Però seria injust no reconéixer que la major part de la tradició filosòfica actual ha actualitzat els seus continguts amb la finalitat de continuar pensant el present amb les eines que la tradició filosòfica li proporciona per analitzar-lo des d’una perspectiva crítica. Des del segle XX, va abandonar les pretensions d’universalitat i superioritat, i va deixar pas a una col•laboració amb la resta de les disciplines humanes i científiques amb l’objectiu d’aconseguir una societat millor i unes possibilitats de vida més felices i satisfactòries per a la humanitat. La filosofia ja no és el tronc del saber humà, però manté una importància fonamental en l’assimilació dels nous coneixements i en l’anàlisi que sobre l’ésser humà tenen aquestos descobriments. Sense ella, la manipulació és més fàcil.
Amb aquesta actitud emancipadora i des de la consciència de la complementarietat d’objectius amb la resta d’àrees del coneixement humà, reivindiquem avui la necessitat d’una filosofia forta i radical, que pretén desenvolupar la seua funció educativa fonamental, que no és altra que formar la personalitat de les noves generacions des de l’autonomia, la llibertat i la consciència crítica. En aquesta faena sabem que no estem sols, però demanem les condicions necessàries per poder fer la part que ens pertoca amb unes mínimes garanties d’èxit. Per això pensem que la situació de la filosofia al País Valencià és preocupant, i que el seu arraconament en 1r de Batxiller, amb dues hores lectives setmanals, impedeix de totes totes fomentar el pensament crític, la lectura raonada i l’argumentació complexa sobre idees pròpies i personals. Si és això el que es pretén, endavant, però si en algun moment volem donar als joves del segle XXI les competències necessàries per viure i enfortir una societat democràtica, haurem de dissenyar el sistema educatiu amb un mínim de coherència i garanties, i tornar a la filosofia una càrrega horària suficient per poder desenvolupar les competències que té encomanades. Solucions tècniques no en falten, com per exemple tornar l’assignatura optativa de 1r curs a les tres hores que tenia, repartir les hores de religió entre primer i segon i lliurar una hora en 1r o repensar els continguts de la nova assignatura de Ciències del món contemporani, que poden ser assumits per una teoria del coneixement filosòfica. Ara només cal voluntat política per fer-ho.

19 comentaris:

Hector ha dit...

Caro Enric, lo que no entiendes es que hemos perdido la hora de bachillerato porque se ha instalado la anti-filosofia (M.Onfray) en el sistema. El señor Font de Mora, dirigido por el señor Francisco Camps, dirige la reacción intelectual en la Comunidad Valenciana. El Opus Dei y el Arzobispado dicta y la Generalitat apu ...nta. Al poder no le importa argumento alguno, ni opinión alguna, sino que con ocasión de cualquier opinión toma cualquier decisión. No es una cuestión argumentativa, ni de voluntad, es una cuestión de poder, es decir, de organización. Y ellos se organizan mucho mejor que nosotros.
Enterremos a Luis Vives.

Jesús Párraga ha dit...

Vaya hombre, ya salió el listo con una indigestión del infumable "Tratado de ateología"; el enterado que descubre la mecánica del mundo como "voluntad de poder". "Al poder no le importa argumento alguno" Muy agudo, colega: No des argumentos, hombre, no razones, organízate, suma fuerzas y machácalos, que las fuerzas oscurantistas se reúnen cada día después de misa para neutralizar a las fuerzas de la luz... Nada, hombre nada, a ver si quedamos un día de estos para quemar un convento o algo...¡Sancta simplicitas!

Hector ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Hector ha dit...

Jesús, eres muy agudo. Menos mal que estás tú para indicarme que los libros producen indigestión cuando son infumables, eso les sucede a los aerófagos, y de ahí las ventosidades que siguen: una atribución y proyección de intenciones terroristas que no sé de dónde extraes. Y sí, la simplicidad es santa. Y otra vez reitero que al poder las opiniones se la traen al pairo y que son utilizadas por el mismo con cualquier pretexto. Conducta de vida, que decía R.W. Emerson. Parece que he dado cerca del meollo de la cuestión. Lo llamo por su nombre y aparece. Es el poder de la palabra sin duda. Ya que tiene tanto poder la palabra habla tu con Font a ver si te hace caso. Y no te imagino quemando ni iglesias ni banderas, sino edificandolas y defendiéndolas. Animo, vendrá como un ladrón, estate vigilante.

Jesús Párraga ha dit...

Vale, vale. He estado un poco borde. Lo siento. Mea culpa. Pero es que ya cansa el rollito de la conspiración del oscurantismo.
Como puedes imaginar, no conozco a Font de Mora. Quizás sea cuestión de hablarles a los que le votan. A él o a su jefe. Y no se me ocurre otro medio de hablarles más que con la paz y la palabra, que decía Blas de Otero (por citas que no quede). De hecho desconozco el arte de la insinuación. Es decir: no sé qué demonios quieres decir con eso de "parece que he dado cerca del meollo de la cuestión. Lo llamo por su nombre y aparece."
En cualquier caso si desconfías radicalmente del "poder de las palabras" háztelo mirar, que ya hubo otro que prefería a la dialéctica parlamentaria "la dialéctica de los puños y las pistolas." Pero éste no es un argumento muy filosófico.
Y hablar con una H. resulta muy incómodo, la verdad.

Enric Senabre ha dit...

Val, val, us deixe un moment i es poseu a discutir. En fi, m'agrada el debat, però tampoc cal arribar a les desqualificacions.
En primer lloc, h(no se qui ets), jo crec que l'argumentació sempre és interessant, perquè encara que el poder utilitze altres armes, al final necessita justificar les seues accions davant de l'electorat i, encara que no vullga, ha d'entrar en el debat i argumentar-lo. Per aquesta via cal treballar la pressió, a més de la pressió popular i política.
I Jesús, no et prengues de manera personal les crítiques a una connivencia evident entre l'actual Opus Dei, i altres ordres religioses amb el govern valencià. Són evidents i reconegudes. I ni al govern valencià ni a l'Opus els agrada una filosofia crítica i forta. O no? Jo no et conec personalment, però pel llegit, et feia en altres sensibilitats religioses i filosòfiques, progressistes i crítiques.

Jesús Párraga ha dit...

Ja he reconegut que m'he posat una miqueta bord, Enric. Però és que en fa l'efecte que n'hi ha una certa peresa i comoditat intelectual en buscar sempre el mateix enemic. Pío Baroja deia que "la culpa de todo la tienen los curas y los socialista" i no hem avançat res des d'aleshores: uns veuen retors per tot arreu i altres els sociates maçons... Bé està: durant alguns cursos al principi de la implantació de la Logse la assignatura de Castellà tenia només dues hores al segon curs de batxillerat. No sé si tirar-li la culpa als de l'Opus o als socialistes... ves i busca. En qualsevol cas no m'he pres la intervenció de h. (em recorda la pel.lícula "Martín H") de manera personal (ni sóc de l'Opus, ni del PP), el que em molesta realment és aquesta mania de l'esquerra que està tant convençuda de que té "la Raó", que ni tant sols es molesta en donar "raons" (com diria Don Juan de Mairena). No sé si m'explique.

Jesús Párraga ha dit...

Per cert, Enric, has trobat "El rumor de los desarrigados"? Està en la colecció d'assaig d'Anagrama. De fet va guanyar el Premi Anagrama d'Assaig no sé quin any. Ja contaràs..

Hector ha dit...

Muy bonito Enric, así que no sabes ni quien soy...Jesús la cita exacta es: "En el poder los hombres no tienen opiniones, simo que cualquier opinión les vale con cualquier porpósito, y si fuera una cuestión entre los más corteses y los más burdos, me inclino por los ultimos" R.W.Emerson.
Creo que describe muy bien la situación a la que nos enfrentamos. ¿Qué argumentos se dieron para eliminar 1/3 de la filosofía en Bto aquí, en C.V.? Lo desconozco, pero al parecer había que tener horas de religión. Así de simple.
No quiero pasarme otro año argumentando. Los argumentos los tenemos claros. ¿O no?. ¿Tenemos claro definitivamente que el que los tiene que escuchar no los asumirá como argumentos lógicos sino como argumentos de cálculo electoral?

Me quedo con: "Por tanto, puesto que de una forma u otra va haber reformas de la educación no universitaria, hay que poner del lado de la Filosofía a los líderes de la política educativa de ambos partidos mediante una constante acción de despachos. ¿Se está haciendo algo? Si es así, ¿Por qué ni yo ni otros los sabemos? Si no es así, hay que hacer algo.
Hay que ofrecer propuestas aceptables por ambos partidos. Seguro que entre nosotros tenemos gente de todo el espectro ideológico y ello debe ser aprovechado para ofrecer una
propuesta del lugar de la Filosofía en los estudios no universitarios. Y las propuestas deben estar ya elaboradas antes de que los proyectos de reforma estén listos. Menos jeremiadas o
brillantes artículos de periódico que se olvidan rápidamente y más trabajo burocrático ante
los aparatos de los partidos." F. Saurí.

Jesus, no tengo ganas de guerra, más allá de los argumentos, no están las armas ni los puños (te recuerdo que el lenguaje es la máxima violencia que existe porque es el lenguaje es la sustitución de la experiencia y de las cosas por su representación), porque los argumentos son armas y puños de otro tipo, hay algo previo al armarse de argumentos y de armas, y eso previo es el estar desarmado. En eso previo funciona otra lógica que muestra y no dice.

Yo propongo acciones simbólicas mediáticas de profundo calado: enterrar a Luis Vives. Hacer la ceremonia de eliminar 1/3 de filosofía en la comunidad valenciana.
Pedir el amparo del rector de la universidad, poner coronas de flores en las calles que tienen nombres de filósofos. Este tipo de acciones no creo que tengan tanto eco como los argumentos, pero pueden acompañar la batalla de los despachos de un modo curioso por lo menos. Y así las cosas...
Salud.

Hector ha dit...

enric, se moviliza mejor la cosa mediante redes sociales:

hazte fan de:

ya también creía que la filosofía no servía para nada y habiendo acetado estaba muy equivocado

Enric Senabre ha dit...

Bé, les últimes intervencions ja es centren en el tema proposat a l'article, i això m'agrada.
En primer lloc, Jesús, jo també crec que hem de pensar amb rigor, no utilitzar bocs expiatoris i afinar l'argumentació. Per això vaig escriure l'article, per reflexionar sobre la situació (podràs entendre, per pròpia experiència, que amb dos hores no es pot desenvolupar un temari), atribuir la part de responsabilitat que tenim els "filòsofs" (si ens podem anomenar així els profes de filo) en la situació de desprestigi social de la filosofia, i demanar obrir o mantenir obert el debat sobre la situació de la filosofia en l'ensenyament. En aquest sentit, no crec que la religió tinga massa a veure (les hores de religió s'han mantés igual i, tot i que crec que no haurien d'estar a cap nivell de l'ensenyament, en aquest cas no han interferit decisivament). I no, encara no he passat per cap llibreria i no he trobat el llibre, però ho tinc apuntat.
I h, ja supose qui eres, i m'he apuntat a la xarxa social que em deies, però no estic d'acord amb tu en el tema dels despatxos, supose que s'ha de fer, però això no ens toca a nosaltres que hem de reivindicar amb claredat i dignitat, i deixar-nos de politica oculta. I sí que em semblen bé les propostes de mobilització que apuntes al final, això sí que col·loca el tema davant de la societat, i públicament. Pel que fa a les raons per les quals van retallar la filosofia, jo crec que va haver un molt de venjança política pel tema de la ciutadania (encara que justmanet els filòsofs no ens vam distingir molt per la seua defensa, però van pensar que així pegaven en els morros als sociates), i la necessitat tècnica de fer lloc a la nova assignatura de Ciències del món contemporani (que és una gran idea teòrica i caixò desastre en la pràctica) i a l'ampliació a 4 hores de l'optativa (una altra animalada, perquè per una optativa sobren hores). En fi, jo se que els articles no serveixen de res, però mira, alguns tenim una vena que no podem contenir. De totes maneres, l'article rotund de Saurí que cites també és un article, no? Un article on es critica la utilitat dels articles? Bona paradoxa

Hector ha dit...

http://www.facebook.com/topic.php?topic=15097&uid=185094020875#/pages/yo-tambien-creia-que-la-filosofia-no-sevia-para-nada/185094020875

Pues yo no te veo ahí, caballero

Josevi ha dit...

Entonces, ¿Qué es eso de la filosofía?... ¿No significaba algo así como “amor al saber”?
Y como dices tú Enric “la filosofía pretén desenvolupar la seua funció educativa fonamental, que no és altra que formar la personalitat de les noves generacions des de l’autonomia, la llibertat i la consciència crítica.” y yo, añadiría y “la resposabilitat i la capacitat de adaptacio”•. Entonces, si esto parece algo básico en el desarrollo intelectual del ser humano, y más aun en nuestra sociedad que cambia a una velocidad vertiginosa, la pregunta es: ¿Por qué no interesa esto en nuestra sociedad actual?¿Por qué la mayoría de la gente piensa que la filosofía es un “ladrillo”? ¿los profesores de filosofía, pueden tener algo de culpa en ello?. La curiosidad por saber, es algo innato en el ser humano ¿Qué es lo que la está matando?... Simplemente es una reflexión “en voz (letra) alta”.
Salut

Anònim ha dit...

Esta pretensión es exgerada:"formar la personalitat de les noves generacions".

Enric Senabre ha dit...

Sí, Josevi, algo tienen que ver. Esa es la parte que sólo queda insinuada en mi artículo, pero que creo que también tiene mucho que ver con el desprestigio de la filosofia. Necesitamos profesores ilusionados, que crean en lo que enseñan y que busquen su utilidad social, que la tiene, y que enganchen a los alumnos y no los aburran con ladrillos infumables. Pero esto necesita otro artículo, o un libro entero.

emilio ha dit...

Hola Eenric: me parece que tu post pone el dedo en la llaga de un asunto de gran interés e importancia: ¿qué tipo de personas necesita esta sociedad?
Al parecer, este tipo de sociedad consumista lo que necesita es gente boba que no se haga ningun tipo de preguntas y que, si por casualidad un día le asalta alguna, trate de desecharla lo más rapidamente posible, como si de un dolor se tratara.
El problema son las crisis, como las que estamos viviendo ahora, que están demostrando que lo de la sociedad de consumo no era más que un espejismo y que hay que preguntarse por nuevas formas de vivir y de convivir.
Saludo: emilio

Enric Senabre ha dit...

Efectivamente, Emilio, hace falta una educación que forme ciudadanos críticos, y de eso no sólo se ocupa la filosofia, tambíen la lengua, la literatura, la historia, la matemática... pero la filosofía también, y por eso pedimos que nos dejen hacer nuestro trabajo, contribuir a la formación de las nuevas generaciones. Pero eso no lo podemos hacer con dos horas semanales, porque se desprestigia una asignatura y se impide la continuidad del trabajo. Creo que en Andalucia no os pasa, allí la filosofia mantiene su tercera hora.

Jesús Párraga ha dit...

"contribuir a la formación de las nuevas generaciones"...
NUEVAS GENERACIONES?!!?
Ostres, Enric, quin lapsus linguae!

Enric Senabre ha dit...

Cony, nano, tu vas a per mi!!! És que parlar en castellà sense costum té aquestes coses.