3/07/2009

Corrupció


He de reconéixer que no em sembla especialment greu el suposat regalet a Francesc Camps. Us pot paréixer paradoxal, però estem parlant d'una quantitat ridícula i d'un regal en el que es fàcil caure des de la suposada altura que dona sentir-se l'home més important del corral. Bermejo també es va sentir autoritzat per acceptar la invitació al dinar de la cacera, i igualment Garzon.
A més a més, hem de ser francs, a nosaltres el que ens agrada d'aquest afer, és la possibilitat d'erosionar el govern popular i poder tombar-lo de la manera que siga, judicialment o per les urnes. Però justament ací rau l'error, en descarregar en la justicia el que hauria de ser una actuació política, perquè l'autèntic dramatisme el donen els resultats de les enquestes electorals i de les darreres convocatòries. Amb aquestes alforges no arribarem massa lluny.
Judicialitzar la vida política, o esperar que la justicia faça el paper que haurien de fer els partits de l'oposició política, és un gros error que erosiona el funcionament general de la democràcia. I més si veiem com la justicia també es polititza, perquè sabem que el president del Tribunal Suprem valencià és íntim amic de Camps, i no es casual que estiga ahí.
Amb aquesta transmutació de papers el resultat sempre acaba sent el mateix, i els fotuts els mateixos.

4 comentaris:

Corpi ha dit...

O siga, que canviarà tot per a que tot es quede igual. Sí que estem fotuts, sí.

Enric Senabre ha dit...

Encanta't de coneixer-te virtualment Corpi, afegiré el teu bloc als meus preferits, està interessant.
Bé, el que volia dir amb l'article és que la desesperació ens porta a esperar de la justicia una salvació que només aconseguirem amb els nostres esforços, al carrer o a les votacions, però no ens adonem que l'estament judicial és possiblement el més carca, i per tant a qui ens fotrà serà a nosaltres, als mateixos. Però també pense que s'ha de perseguir la corrupció, encara que comence l'article amb una suposada indulgència que només busca provocar al lector.
Fins aviat

emilio ha dit...

Aunque pierdo algunas palabras en la traducción si no me equivoco, hablas aquí sobre la judicialización de la vida política.
Ya sé que te gustaría que los políticos se dedicaran a la política y los jueces a resolver pleitos.
Pero mira lo que pasa en educación: ya no es sólo EpC.
Ahora, el Tribunal Supremo echa atrás el Real Decreto por el que los alumnos de 1º de Bach. pueden pasar a 2º con 3 suspensos:
¿en qué cabeza cabe...?
Pues los sindicatos no han dicho mi mú.
Un saludo: emilio

Enric Senabre ha dit...

Hola Emilio, que alegria verte por aquí.
Bueno, en este caso, pienso que la sentencia es jurídica, y no política ni educativa. El fallo, se atiene a la letra de la LOE, y ya està, aunque... a los que ya estábamos rompiéndonos la cabeza buscando la fórmula para componer este rompecabezas, hemos dado un respiro, la verdad.
Pero yo me refiero a otros aspectos, a descargar en la justicia la solución a los problemas políticos, o esperar de ella una salvación que sólo nosotros podemos conseguir.