La resposta del PP a les filtracions sobre el sumari que el jutge Garzón està instruint sobre pressumptes corrupcions d'aquest partit en l'adjudicació de contrates i concessions, és la pitjor de totes les que podria fer. Tenia moltes possibilitats; acceptar les acusacions i depurar-ne els responsables, defendre fins al final els seus correligionaris dins de l'àmbit judicial, no respondre públicament fins que no es fes formal l'acusació... Però no, en aquest cas han preferit sacrificar els valors democràtics per tal de lliurar el coll... uns mesos més. La negació total del sistema judicial, la negativa a prendre mesures disciplinàries internes i les successives acusacions a altres partits no fan més que erosionar les bases del sistema democràtic.
Evidentment que aquesta erosió no trascendeix a curt termini. Però anys de descrèdit i escàndols mal resolts com aquestos són els que acaben convencen la ciutadania de que tots els polítics són iguals i que dona el mateix a quin triem: Berlusconi o Haider. A Itàlia l'operació Mans netes (amb escorcolls en les principals seus dels partits a altes hores de la matinada) ha desembocat en aquest Berlusconi intocable i omnipotent. I al País Valencià ja tenim al nostre Fabra justificant qualsevol desficaci legal amb el veredicte inapelable de les urnes.
Supose que a ells els dóna igual, a fi de comptes els partits de dreta són els que es beneficien d'aquesta versió corrupta de la democràcia. Però nosaltres no ho hauriem de permetre, perquè la principal víctima d'aquesta corrupció és la ciutadania crítica i una visió ampla, oberta, tolerant i participativa de la democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada