11/26/2008

Immigrants


El conseller d'immigració i ciutadania (i no deixa de ser curiosa la utilització tan ostentosa d'una paraula vilipendiada en altres àmbits), l'incombustible Rafael Blasco, ha aconseguit portar endavant a ca nostra (com no!, ens hem convertit en la reserva espiritual pepera) el contracte d'immigració.
La llei aprovada pel govern valencia sembla tan inútil com sonora, perquè en realitat no es comprén quin nou dret adquiriràn els immigrants pel fet de signar un contracte que es suposa acceptat per la resta de la ciutadania. O son diferents i necessiten recordatoris especials per tal de convertir-se en ciutadans, o la rúbrica sembla purament cosmètica. Però clar, el mateix fet de necessitar un assentiment escrit a uns valors que estan per definir (i ja tinc gana que comence el debat sobre quins son aquestos valors i coneixements que implicaran la condició de ciutadà... valencià? espanyol? europeu? cosmopolita?) implica una desconfiança insultant.
Però ahí tenim al conseller que si fora professor de secundària parlaria en anglés, vigilar atentament per apareixer als mitjans amb assiduitat, i per deu que ho aconsegueix! Però a quin preu!