11/30/2008

Laïcisme



El succés del crucifix de Valladolid, torna a posar d'actualitat la qüestió de la laïcitat de l'estat. Sembla que els entrebancs continuats contra la separació d'esglèsia i estat no paren. Interessos morals, socials i econòmics ben clars, no paren de posar traves al desenvolupament d'una societat civil autènticament laica en la que, no ho oblidem, cabrien totes les confessions religioses, però en igualtat de condicions i sense limitar la llibertat dels no creients. No se perquè, però sembla que els qui no tenim religió, no tenim creences que defensar, ni drets trepitjats.

Doncs no és així. És absolutament necessari deixar d'imposar les creences catòliques a tota la població. De manera clara o amagada. A través de la negació a una veritable educació ciutadana, o de la imposició de la simbologia catòlica. Ells saben, que els prejudicis i estereotips d'una educació informal invisible però molt influient, continua exercint el seu poder manipulador. Per això no volen una educació moral formal i que mostre les cartes que s'hi juguen. Prefereixen els tabús i els crucifixos.

11/29/2008

Victòria


Ha estat un èxit rotund! La manifestació contra la política educativa del govern valencià, amb Font de Mora al capdavant, és un missatge clar que no pot ser obviat. La major manifestació a València des de la de la guerra d'Irak, no pot més que fer recapitular aquest govern intransigent i cabut, que tropeça amb les parets més evidents.
A partir d'aquest moment, hauràn de tenir més cura de les seues amenaces, hauràn de vigilar més les seues declaracions, i hauràn de calcular més les mesures que posen en marxa, perquè davant seu tenen una societat civil que demana mesures políticament eficaces i dignitat.
Endavant

11/28/2008

Zweig




Avui, dia 28 farà 127 anys del naixement de l'escriptor, assagista i filòsof austríac Stefen Zweig. És aquest un bon moment per recordar la figura d’un intel·lectual humanista compromés amb una Europa que s’estava enfonsant en el moment de la seua mort decidida de manera voluntària.
Durant els últims anys de la seua vida havia trobat en Montaigne l'ànima bessona en la qual veure’s reflectit, i s'havia dedicat a escriure una biografia molt personal que, conforme passava el temps, s'anava semblant més a una autobiografia, just en el moment que identifica les lloes al suïcidi del mestre amb la destinació de la seva pròpia vida. L'exemple d'un esperit radicalment lliure, tolerant i obert, en un món dominat per la intolerància (el segle XVI europeu, assotat per les guerres de religió), la submissió i l'absència de diàleg, col·loca a Zweig davant la seva pròpia destinació (en un segle XX destruït moralment pel nazisme). Ell, com Montaigne, també ha de viure en un món injust (la segona guerra mundial semblava ser la tomba de l’humanisme) del que se sent exclòs i davant el qual únicament li queda el recurs del seu tancament interior a través de l'escriptura. Enveja a Montaigne el seu refugi, la seva torre repleta de llibres en la qual el seu jo pot expandir-se sense limitació. Zweig, en canvi, es troba a Brasil, exiliat, deprimit i sense accés a les fonts literàries necessàries per a redactar els seus escrits. El seu allunyament d'una Europa, que somiava humanista, però havia esdevingut un autèntic infern no fa més que afegir neguit a un esperit ja de per si mateix cansat de contemplar tant horror.

11/26/2008

Immigrants


El conseller d'immigració i ciutadania (i no deixa de ser curiosa la utilització tan ostentosa d'una paraula vilipendiada en altres àmbits), l'incombustible Rafael Blasco, ha aconseguit portar endavant a ca nostra (com no!, ens hem convertit en la reserva espiritual pepera) el contracte d'immigració.
La llei aprovada pel govern valencia sembla tan inútil com sonora, perquè en realitat no es comprén quin nou dret adquiriràn els immigrants pel fet de signar un contracte que es suposa acceptat per la resta de la ciutadania. O son diferents i necessiten recordatoris especials per tal de convertir-se en ciutadans, o la rúbrica sembla purament cosmètica. Però clar, el mateix fet de necessitar un assentiment escrit a uns valors que estan per definir (i ja tinc gana que comence el debat sobre quins son aquestos valors i coneixements que implicaran la condició de ciutadà... valencià? espanyol? europeu? cosmopolita?) implica una desconfiança insultant.
Però ahí tenim al conseller que si fora professor de secundària parlaria en anglés, vigilar atentament per apareixer als mitjans amb assiduitat, i per deu que ho aconsegueix! Però a quin preu!

11/19/2008

Batalla guanyada



L'anunci del Conseller Font de Mora, i de la Secretària d'Educació, Conxa Gómez, d'una moratòria en l'aplicació de l'ordre d'Educació per a la ciutadania (http://www.pagina26.com/comunitat-valenciana/lstepv-no-confia-en-la-possible-moratoria-sobre-epc.html) pot ser considerada com una marxa enrere en l'enfrontament que manté aquesta conselleria amb la comunitat educativa. Després d'anunciar repetidament la intenció d'aplicar l'ordre en tots els aspecte en que es plantegà, ara fa un retruc i admet el que és un clam en qualsevol centre. Pense que aquesta aturada pot ser considerada com un triomf dins d'aquesta guerra que ens enfronta, però no com la victòria final. És molt probable que es tracte d'una jugada estratègica destinada a desmobilitzar una protesta que comença a ser important. Per tot això, no podem donar ni un pas enrera; s'han de continuar les protestes i, sobretot, la manifestació del dia 29, que ha de representar un avís sense discussió.
Ara que tenim un pas donat, continuem endavant. Cap a la vitòria

11/18/2008

El sabor de la ciutadania

El sabor de la ciutadania ha estat l'inici, el punt de partida, però una ciutadania proactiva exigeix més, exigeix una vigilància constant, un anàlisi exhaustiu, una crítica desperta. Això és el que pretenc fer des d'aquest bloc. Analitzar el present, comentar les notícies més cridaneres, fer-me ressò dels avanços i retrocesos en la construcció d'una ciutadania democràtica.
Espere aconseguir-ho, si més no, en certa mesura.